An introduction to Catalan
Llegiu-vos aquest text que tracta sobre la problemàtica de la supervivència del català; el trobo molt interessant. A veure què en penseu...
Last edited by Izambri on Thu Dec 04, 2008 9:21 am, edited 1 time in total.
Un llapis mai dibuixa sense una mà.
-
Brazilian dude
- Niš
- Posts: 6
- Joined: Tue Jul 12, 2005 11:54 am
Si depen de mi, la llengua catalana mai morir?.
Perdoneu si faig aquestes demandes, ho faig solament perqu? vull entendre millor la vostra llengua.
Brazilian dude
Aquest no en ni el llat?, ni el grec m'ha semblat estrany. No l'he vist en aquest tipus de construcci? en caps altra llengua llatina. La "doble" negaci? ?s possible (i correcta) quan apareix la paraula de significat negatiu despr?s del adverbi de negaci? i el verb conjugat: Nadie vino. No vino nadie. Ningu?m veio. N?o veio ningu?m. Nessuno ? venuto. Non ? venuto nessuno. Personne n'est venu. Il n'est venu personne (per? observeu que el pas, que ?s la t?pica negaci? del franc?s, no s'utilitza en aquesta costrucci?, perqu? constituiria una doble negaci? no permesa. La meva demanda ?s: ?s doncs correcte en catal??Deixem-ho clar de bon comen?ament: ni el llat?, ni el grec no s?n lleng?es mortes.
Plenament d'acord.Doncs perqu? el proc?s natural de les lleng?es ?s cap a la diversificaci?; totes les lleng?es canvien i, quan deixen de fer-ho, ?s perqu? ja han mort o s?n a punt de fer-ho. Aix?, el llat? no va morir, ben al contrari, es va anar diversificant i prenent noves formes, al mateix temps que substitu?a moltes altres lleng?es que, aquestes s?, s?n mortes. Que la il?lusi? de la fixaci? ens faci creure que ?s morta ?s una altra cosa: tots els parlants de lleng?es rom?niques perpetuem el llat? en les nostres lleng?es.
Perqu? la S entre vocals en catal? es pronuncia com una Z (com en portugu?s, franc?s i itali?), no seria necessari doblar aquesta S o llavors inserir-hi un gui?? No s? qu? preveu la gram?tica catalana en aquest cas.-historicosocials, de comportament i ling??stics-
Perdoneu si faig aquestes demandes, ho faig solament perqu? vull entendre millor la vostra llengua.
Brazilian dude
S? que ?s correcte. Aqu? tens altres oracions amb ni i no que surten al Diccionari de L'institut d'Estudis Catalans (DIEC):Brazilian dude wrote:Aquest no en ?ni el llat?, ni el grec? m'ha semblat estrany. No l'he vist en aquest tipus de construcci? en caps altra llengua llatina. La meva demanda ?s: ?s doncs correcte en catal??
No neva ni plou
No diu ni deixa dir
No vull l'un ni l'altre
No m'agrada ni l'un ni l'altre
Ni l'un ni l'altre no en saben res
Tot i que tamb? se sol dir Ni l'un ni l'altre en saben res.
Ara no me'n recordo qu? ?s l'?ltim que digu? l'IEC de fer en aquests casos. Jo, el que faig, ?s seguir utilitzant el m?tode antic, que ?s plenament v?lid encara: ?s a dir, posar guionets (quan em conv?).Perqu? la S entre vocals en catal? es pronuncia com una Z (com en portugu?s, franc?s i itali?), no seria necessari doblar aquesta S o llavors inserir-hi un gui?? No s? qu? preveu la gram?tica catalana en aquest cas.
Aix?, en paraules que presenten unions poc desitjables de vocals o consonants, poso el guionet i llestos: hist?rico-social, m?dico-sanitari... enlloc de coses tan lletges com historicosocial o historicossocial.
I en els casos en qu? no hi ha cap problema, a vegades poso gui? i a vegades no: f?sico-qu?mic o b? fisicoqu?mic... (normalment segueixo el segon cas)
Nota una cosa: que en els compostos sense guionet, ?s l'?ltim accent el que preval (el que hem d'escriure). Fixa't en els exemples anteriors.
Un llapis mai dibuixa sense una mà.
-
Brazilian dude
- Niš
- Posts: 6
- Joined: Tue Jul 12, 2005 11:54 am
APÈNDIX 1 "APPENDIX 1"
AFIXOS MÉS COMUNS "MOST COMMON AFIXES"
In this appendix we show some lists with the most common afixes of Catalan. We have three lists: one for prefixes, another for infixes and the third for sufixes.
Prefixos "Prefixes"
a-, an- negative value > apètal, amoral, anormal, anovulatori...
a- changes the nature of some verbs > adormir-se, asseure's, apujar... / can change the meaning of some verbs > anomenar, abastar...
ante-, avant- priority to time or position > antepenúltim, anteposar, avantguarda, avantbraç...
anti- inversion, oposition; denfense, protection > anticicló, antinacionalista...; anticonceptiu, antituberculós...
arxi- preeminence or superiority; in superlative grade arxiduc, arxiprest...; arximilionari, arxisatistefa...
ben-, mal- they especify in a positive or negative sense benparlat, benvolgut, benvinguda...; malgastar, malcarada...
bes-, bi-, bis- "two", "twice" besàvia, besnét, bescuit, bisíl·lab, bisexual, biannual...
bes- "behind"; "across to" bescantar, bescomptar, bescoll...; besllum... / to anticipate; reciprocity bestreure, bestreta...; bescanviar...
circum- "around" circumval·lació, circumlocació...
con- (com-, col-, cor-, co-) "close to" or "in common" conviure, compatriota, col·laborar, coautora...
contra- oposition, reciprocity, reinforcement, 2nd place in category contrasentit, contradir, contrafinestra, contraalmirall...
des-; dis- reversing of which has been said; negation desembolicar, descaragolar...; deslleial, discontinu... / equals to es in verbal prefixation desfullar (esfullar), desgranar (esgranar), desbrancar...
en-, em- verbs derived from names or adjectives enterrar, embenar, emparedar, empunyar... / can change the meaning of some verbs engreixar, encreuar...
entre- "in the middle of" entreacte, entrecelles, entresòl... / reciprocity; incomplete action entresaludar-se, entrecanviar...; entreobrir, entresuar...
es- "to remove", "to don't have" esfullar, esgranar, esdentegat...
ex- "to outside", "from outside" exportar, excloure, excèntric... / someone has been such thing and now it isn't exdirectora, exfumador...
extra- placed outside, strange to what is said; "more than" extramurs, extraordinari, extralimitar-se; extraplà...
in- (im-, il-, ir-, i-) negation or privation infeliç, inútil, immoral, il·lògic, irreal...
infra placed under infrasó, infraestructura, infrahumà, infrapsíquic...
inter- "between", "mutually" interdental, interliniat, interposar, intercanvi...
intra- "inside", "interior" intramuscular, intravenós...
no- oposition or condition opposed to no-violència, no-alineament...
post- (pos-) "behind", "after" postguerra, postverbal, posposar...
pre- logical or temporal priority prehistòria, precristià, prejudici, premeditar, preveure...
pseudo- "false", "non-genuine" pseudoderivat, pseudoverbal...
quasi- "to a certain degree", "as it were" quasicontracte, quasidelicte...
re- duplication, repetition; intensification rellogar, revendre, rejovenir, ressonar, ressecar; rebé...
semi- "half"; "partially", "non-completely", "almost" semicircunferència,; semivocal, semitransparent
sobre- "immediately above"; abundance, excess sobreàtic, sobrecoll; sobrealimentació, sobrecongelar... / names of posts immediately superior sobrecoc, sobreguaita...
supra- "above" suprasensible, supraterrenal...
super- "above", "farer", "in excess" superposar, supervivent, superabundant, superhome...
sota- "immediately below" sotabarba, sotasignant, sotabosc...
sub- "below" subaxil·lar, subbranquial, subtítol, subsòl... / in an inferior degree; in a lesser proportion, "not at all" subdelegat, subaltern, subalpí; subdesèrtic...
sots- names of posts immediately inferior sotsinspector, sotsdirecotra...
trans- (tras-) "far off", "across", "transversal" transmetre, transcòrrer, trasplantar, transsiberià...
ultra- "farer", "in excessive degree" ultramar, ultratomba, ultrapassar, ultraconservador...
vice- (vi-, ves-) one who can assume the post, the office... of a superior vicedirectora, vicerector, virrei, vescomte
AFIXOS MÉS COMUNS "MOST COMMON AFIXES"
In this appendix we show some lists with the most common afixes of Catalan. We have three lists: one for prefixes, another for infixes and the third for sufixes.
Prefixos "Prefixes"
a-, an- negative value > apètal, amoral, anormal, anovulatori...
a- changes the nature of some verbs > adormir-se, asseure's, apujar... / can change the meaning of some verbs > anomenar, abastar...
ante-, avant- priority to time or position > antepenúltim, anteposar, avantguarda, avantbraç...
anti- inversion, oposition; denfense, protection > anticicló, antinacionalista...; anticonceptiu, antituberculós...
arxi- preeminence or superiority; in superlative grade arxiduc, arxiprest...; arximilionari, arxisatistefa...
ben-, mal- they especify in a positive or negative sense benparlat, benvolgut, benvinguda...; malgastar, malcarada...
bes-, bi-, bis- "two", "twice" besàvia, besnét, bescuit, bisíl·lab, bisexual, biannual...
bes- "behind"; "across to" bescantar, bescomptar, bescoll...; besllum... / to anticipate; reciprocity bestreure, bestreta...; bescanviar...
circum- "around" circumval·lació, circumlocació...
con- (com-, col-, cor-, co-) "close to" or "in common" conviure, compatriota, col·laborar, coautora...
contra- oposition, reciprocity, reinforcement, 2nd place in category contrasentit, contradir, contrafinestra, contraalmirall...
des-; dis- reversing of which has been said; negation desembolicar, descaragolar...; deslleial, discontinu... / equals to es in verbal prefixation desfullar (esfullar), desgranar (esgranar), desbrancar...
en-, em- verbs derived from names or adjectives enterrar, embenar, emparedar, empunyar... / can change the meaning of some verbs engreixar, encreuar...
entre- "in the middle of" entreacte, entrecelles, entresòl... / reciprocity; incomplete action entresaludar-se, entrecanviar...; entreobrir, entresuar...
es- "to remove", "to don't have" esfullar, esgranar, esdentegat...
ex- "to outside", "from outside" exportar, excloure, excèntric... / someone has been such thing and now it isn't exdirectora, exfumador...
extra- placed outside, strange to what is said; "more than" extramurs, extraordinari, extralimitar-se; extraplà...
in- (im-, il-, ir-, i-) negation or privation infeliç, inútil, immoral, il·lògic, irreal...
infra placed under infrasó, infraestructura, infrahumà, infrapsíquic...
inter- "between", "mutually" interdental, interliniat, interposar, intercanvi...
intra- "inside", "interior" intramuscular, intravenós...
no- oposition or condition opposed to no-violència, no-alineament...
post- (pos-) "behind", "after" postguerra, postverbal, posposar...
pre- logical or temporal priority prehistòria, precristià, prejudici, premeditar, preveure...
pseudo- "false", "non-genuine" pseudoderivat, pseudoverbal...
quasi- "to a certain degree", "as it were" quasicontracte, quasidelicte...
re- duplication, repetition; intensification rellogar, revendre, rejovenir, ressonar, ressecar; rebé...
semi- "half"; "partially", "non-completely", "almost" semicircunferència,; semivocal, semitransparent
sobre- "immediately above"; abundance, excess sobreàtic, sobrecoll; sobrealimentació, sobrecongelar... / names of posts immediately superior sobrecoc, sobreguaita...
supra- "above" suprasensible, supraterrenal...
super- "above", "farer", "in excess" superposar, supervivent, superabundant, superhome...
sota- "immediately below" sotabarba, sotasignant, sotabosc...
sub- "below" subaxil·lar, subbranquial, subtítol, subsòl... / in an inferior degree; in a lesser proportion, "not at all" subdelegat, subaltern, subalpí; subdesèrtic...
sots- names of posts immediately inferior sotsinspector, sotsdirecotra...
trans- (tras-) "far off", "across", "transversal" transmetre, transcòrrer, trasplantar, transsiberià...
ultra- "farer", "in excessive degree" ultramar, ultratomba, ultrapassar, ultraconservador...
vice- (vi-, ves-) one who can assume the post, the office... of a superior vicedirectora, vicerector, virrei, vescomte
Last edited by Izambri on Wed Oct 11, 2006 12:59 pm, edited 3 times in total.
Un llapis mai dibuixa sense una mà.
I totally agree !!! ~ Estic totalment d'acord !!!chris-gr wrote:After a tornado of "how-do-you-pronounce-this-word" threads, I can say that I find this thread much more interesting.
[b]Nek vatar s-voli nasnap migi dmuxa k ti[/b]
-> [url=http://www.conlanger.com/cbbfr/]Quand les francophones se mettent à parler de conlangues...[/url]
-> [url=http://www.conlanger.com/cbbfr/]Quand les francophones se mettent à parler de conlangues...[/url]
I'm not familiarized with Catalan grammars on the Internet, but as I said a few months ago, there are some webpages that I find enough good:chris-gr wrote:After a tornado of "how-do-you-pronounce-this-word" threads, I can say that I find this thread much more interesting. And btw, izopiru, are there any descent catalan grammars on the internet?
http://www.sola-sole.com/gramat.htm
http://www.orbilat.com/Languages/Catalan/Grammar
This is enough interesting:
http://www.langmaker.com/db/rsc_gramati ... nacata.htm
Un llapis mai dibuixa sense una mà.
Infixos "Infixes"
-abr, -ard- > salabror, gelabrós, engelabrir-se; secardà...
-al-, -ol- > apegalós, casolà, rajolí, fredolic, espigolar...
-all-, -ell-, -ill-, -oll- > brancallós, ceballut, gotellada, assolellat, branquilló, potollar...
-an-, -en-, -in-, -on- > cridaner, juganer, llumenera, blanquinós, calcinar, torbonada, ensagonar...
-any-, -iny- > estireganyar, esgratinyar, fontinyol...
-ar-, -arr-, -er- > flamarada, llargarut, caparró, caparruda, encaparrar-se, panxarrut, camperola, geperut, salzereda...
-ass-, -iss-, -oss-, -uss- > allargassar-se, escridassar, borrissol, carnisser, aferrissar-se, picossada, cantussar, cantussejar, escanyussar-se...
-at-, -et-, -ot- > peixater, lleidatana, vilatà, llibretera, voletejar, parlotejar...
-atx-, -itx- > esprimatxada, magritxol, ramitxó...
-eg- > bonyegut, pedregada, pedregós, punxeguda...
-ic-, -ij-, -ir- > porticó, ploricó, ploriquejar; ventijol; saltiró...
-isc-, -usc- > plovisquejar, endormiscar-se, pedruscall, tallusquejar...
-uc-, -uf- > menjucar, pellucar, escaldufar...
-abr, -ard- > salabror, gelabrós, engelabrir-se; secardà...
-al-, -ol- > apegalós, casolà, rajolí, fredolic, espigolar...
-all-, -ell-, -ill-, -oll- > brancallós, ceballut, gotellada, assolellat, branquilló, potollar...
-an-, -en-, -in-, -on- > cridaner, juganer, llumenera, blanquinós, calcinar, torbonada, ensagonar...
-any-, -iny- > estireganyar, esgratinyar, fontinyol...
-ar-, -arr-, -er- > flamarada, llargarut, caparró, caparruda, encaparrar-se, panxarrut, camperola, geperut, salzereda...
-ass-, -iss-, -oss-, -uss- > allargassar-se, escridassar, borrissol, carnisser, aferrissar-se, picossada, cantussar, cantussejar, escanyussar-se...
-at-, -et-, -ot- > peixater, lleidatana, vilatà, llibretera, voletejar, parlotejar...
-atx-, -itx- > esprimatxada, magritxol, ramitxó...
-eg- > bonyegut, pedregada, pedregós, punxeguda...
-ic-, -ij-, -ir- > porticó, ploricó, ploriquejar; ventijol; saltiró...
-isc-, -usc- > plovisquejar, endormiscar-se, pedruscall, tallusquejar...
-uc-, -uf- > menjucar, pellucar, escaldufar...
Last edited by Izambri on Wed Oct 11, 2006 1:03 pm, edited 1 time in total.
Un llapis mai dibuixa sense una mà.
Sufixos "sufixes"
Sufix Root / Derivate / Meaning examples
-à, -ana noun / noun / person name, job cirurgiana, ciutadà, guardiana...
noun / adjective / inhabitant andorrà, australiana, vigatà...
adverb or adjective / noun or adjective / ownership relation llunyana, tardà, mitjana...
-aci, -àcia noun / adjective / cult adjectives al·liaci, arenàcia, coriaci, sebàcia...
-ada noun / noun / general collectives fillada, ocellada, teulada, vacada...
noun / noun / meteorological phenomena boirada, calamarsada, nuvolada, ventada...
noun / noun / blow beaten with... or to... bastonada, fuetada...; clatellada, costellada...
adjective / noun / abstract of magnitude alçada, amplada, llargada...
verb / noun / operation, action or effect cantada, pesada, xerrada...
-aina noun / noun / related to the noun coloraina, fogaina...
-aire noun / noun / job, person noun boletaire, cadidaire, drapaire, dansaire...
verb / adjective / propensity, aptitude criticaire, rondinaire, xerraire...
-al noun / noun / object or augmentative braçal, didal...; casal, dineral, finestral...
noun / adjective / related to the noun comtal, orquestral, veïnal...
-all verb / noun / object; place fregall, ventall...; amagatall, rocall, trencall...
-all, -alla verb / noun / result of verb's action deixalles, endevinalla, enfilall, escampall...
-alla noun / noun / despective or collective gentalla...; jovenalla, fadrinalla...
-am noun / noun / collective cordam, fustam, rocam, paperam...
-ança verb / noun / abstraction, effect of the verb assegurança, confiança, esperança...
-ància adjective / noun / abstraction tolerància, abundància, elegància...
-and, -anda verb / adjective / adjective related to the verb examinanda, multiplicand, sumand...
-ant, -anta verb / noun / person who does verb's action ajudant, estudianta, caminant, viatjant...
verb / noun / place or object tombant, vessant, batent, voltants...
verb / adjective / related to the verb amargant, humiliant, tibant, picant...
-ar noun / noun / collective of plants alzinar, bledar, ginestar, pinar...
noun / noun / place where there is... campanar, colomar, fogar, conilllar...
noun / ajective / related to cult noun angular, consular, insular...
noun or adjective / verb / verbs in general allargar, aterrar, buidar, escalfar, igualar...
-ari noun / noun / containing... mostrari, reliquiari, vocabulari...
-ari, -ària noun / adjective / belonging to... llegendari, milionari, originari, alimentari...
-ària adjective / noun / magnitude alçària, grandària, grossària, llargària...
-àrium noun / noun / place (cult form) aquàrium, terràrium
-arro, -arra noun / noun / augmentative, despective panarra, veuarra...
-às, -assa noun / noun / augmentative homenàs, barcassa...
noun / noun / object (lexicalized) pebràs, cuirassa...
adjective / adjective / augmentative bonàs...
-astre, -astra noun / noun / despective poetastra, politicastre...
noun / noun / indirect relation with the noun germanastre, madrastra, fillastra...
Sufix Root / Derivate / Meaning examples
-à, -ana noun / noun / person name, job cirurgiana, ciutadà, guardiana...
noun / adjective / inhabitant andorrà, australiana, vigatà...
adverb or adjective / noun or adjective / ownership relation llunyana, tardà, mitjana...
-aci, -àcia noun / adjective / cult adjectives al·liaci, arenàcia, coriaci, sebàcia...
-ada noun / noun / general collectives fillada, ocellada, teulada, vacada...
noun / noun / meteorological phenomena boirada, calamarsada, nuvolada, ventada...
noun / noun / blow beaten with... or to... bastonada, fuetada...; clatellada, costellada...
adjective / noun / abstract of magnitude alçada, amplada, llargada...
verb / noun / operation, action or effect cantada, pesada, xerrada...
-aina noun / noun / related to the noun coloraina, fogaina...
-aire noun / noun / job, person noun boletaire, cadidaire, drapaire, dansaire...
verb / adjective / propensity, aptitude criticaire, rondinaire, xerraire...
-al noun / noun / object or augmentative braçal, didal...; casal, dineral, finestral...
noun / adjective / related to the noun comtal, orquestral, veïnal...
-all verb / noun / object; place fregall, ventall...; amagatall, rocall, trencall...
-all, -alla verb / noun / result of verb's action deixalles, endevinalla, enfilall, escampall...
-alla noun / noun / despective or collective gentalla...; jovenalla, fadrinalla...
-am noun / noun / collective cordam, fustam, rocam, paperam...
-ança verb / noun / abstraction, effect of the verb assegurança, confiança, esperança...
-ància adjective / noun / abstraction tolerància, abundància, elegància...
-and, -anda verb / adjective / adjective related to the verb examinanda, multiplicand, sumand...
-ant, -anta verb / noun / person who does verb's action ajudant, estudianta, caminant, viatjant...
verb / noun / place or object tombant, vessant, batent, voltants...
verb / adjective / related to the verb amargant, humiliant, tibant, picant...
-ar noun / noun / collective of plants alzinar, bledar, ginestar, pinar...
noun / noun / place where there is... campanar, colomar, fogar, conilllar...
noun / ajective / related to cult noun angular, consular, insular...
noun or adjective / verb / verbs in general allargar, aterrar, buidar, escalfar, igualar...
-ari noun / noun / containing... mostrari, reliquiari, vocabulari...
-ari, -ària noun / adjective / belonging to... llegendari, milionari, originari, alimentari...
-ària adjective / noun / magnitude alçària, grandària, grossària, llargària...
-àrium noun / noun / place (cult form) aquàrium, terràrium
-arro, -arra noun / noun / augmentative, despective panarra, veuarra...
-às, -assa noun / noun / augmentative homenàs, barcassa...
noun / noun / object (lexicalized) pebràs, cuirassa...
adjective / adjective / augmentative bonàs...
-astre, -astra noun / noun / despective poetastra, politicastre...
noun / noun / indirect relation with the noun germanastre, madrastra, fillastra...
Last edited by Izambri on Thu Dec 04, 2008 9:26 am, edited 1 time in total.
Un llapis mai dibuixa sense una mà.
-at noun / noun / jurisdiction and place bisbat, deganat, priorat, secretariat...
verb / noun / technical operation pentinat, emmotllat, rentat, encatifat...
noun / noun / collective arbrat, dentat, veïnat...
-at, -ada noun / noun / amount that fits in the... braçat, grapat, manat, butxacada...
noun / adjective / abundance entenimentat, pigada, ratllat, assenyada...
noun / adjective / having the shape of... acampanat, alat, enclotada...
-atge noun / noun / collective brancatge, fullatge, plomatge...
noun / noun / abstraction; social condition aprenentatge, guiatge...; esclavatge...
verb / noun / result of verb's action aterratge, greixatge, peritatge, pasturatge...
-able, -ible verb / adjective / that can be... avaluable, defensable, guarible, movible...
-ció verb / noun / related to verb's action aprovació, avaluació, abolició, punició...
-dat noun or adjective / noun / abstraction germandat, bondat, maldat...
-dera verb / noun / abundance in verb's action bullidera, cruixidera, llampegadera...
-dís, -dissa verb / adjective / propensity, aptitude encomanadís, fonedissa, llevadís...
-dissa verb / noun / multiplicity, abundance of... piuladissa, corredissa, xerradissa...
-dor, -dora verb / noun / that is, does or has as a job... teixidor, redactora, caçador, domadora...
verb / noun / object; place assecador, espolsador...; menjador, escorxador...
verb / adjective / that is or has tendency to... treballador, llegidor, esfereïdor, aterridor...
-dura, -dures verb / noun / result of verb's action feridura, trencadura...; llimadures, serradures...
-è, -ena determinative / determinative / ordinal and partitive numerals cinquè, dotzè, sisena, centena...
-eda noun / noun / place, collective of plants arbreda, fageda, pineda, roureda...
-edat adjective / noun / abstraction claredat, netedat, falsedat, sequedat, obvietat...
-egar noun / verb / verbs in general pedregar, estossegar, espetegar, llampegar...
-ejar noun / verb / verbs in general bracejar, estiuejar, feinejar, colpejar...
adjective / verb / tendency to... rossejar, blanquejar, fluixejar...
-ell, -ella noun / noun / diminutive (often lexicalized) cubell, pomell, taulell, pradell, portella...
-enc, -enca noun / adjective / people name eivissenc, parisenca, martinenc...
noun / adjective / related to the root illenc, tardorenca, nadalenc, sorrenca...
adjective / adjective / tendency to... blavenc, groguenca, tovenc, blanenca, dolcenc...
-ença adjective / noun / abstraction creença, creixença, mancança, naixença, entença...
-ència adjective / noun / abstraction eloqüència, innocència, negligència...
-end, -enda verb / noun or adjective / that must to be... dividend, reverenda...
-ent verb / adjective / adjective related to verb bullent, convincent, concluent, coincident...
-ent, -enta verb / noun or adjective / agent, that does verb's action aprenenta, dissolvent, presidenta, servent...
-eny, -enya noun / adjective / people name extremenya, malagueny, panamenya...
-er noun / noun / place where there is... formiguer, galliner, paller...
noun / noun / object cendrer, clauer, escaquer, saler...
-er, -era noun / noun / tree or plant codonyer, presseguer, noguera, carxofera, castanyer...
noun / adjective / people name brasilera, denier, felanitxera...
noun / noun / job bacallaner, carreter, ferrer, rellotgera...
noun or adverb / adjective or noun / related to the noun or the adverb fruiter, mentider, rialler, davanter, propera...
verb / adjective / that often does what the verb says cridanera, ploraner, triganera...
-era noun / noun / place capçalera, cinglera, foguera, ossera...
noun / noun / object calaixera, genollera, tetera, turmellera...
verb / noun / aptitude to...; desire to... badallera, gratera, xerrera...
-eria noun / noun / establishment, workshop, studio bijuteria, peixateria, carnisseria, foneria...
noun / noun / collective argenteria, cristalleria, imatgeria...
adjective / noun / abstraction beneiteria, bogeria, gasiveria, golafreria...
-ès, -esa noun / adjective / related to the noun marès, muntanyesa...
noun / adjective / people name aranès, empordanès, finesa, hongaresa...
-esa adjective / noun / abstraction embriaguesa, fermesa, llestesa, nuesa...
verb / noun / technical operation pentinat, emmotllat, rentat, encatifat...
noun / noun / collective arbrat, dentat, veïnat...
-at, -ada noun / noun / amount that fits in the... braçat, grapat, manat, butxacada...
noun / adjective / abundance entenimentat, pigada, ratllat, assenyada...
noun / adjective / having the shape of... acampanat, alat, enclotada...
-atge noun / noun / collective brancatge, fullatge, plomatge...
noun / noun / abstraction; social condition aprenentatge, guiatge...; esclavatge...
verb / noun / result of verb's action aterratge, greixatge, peritatge, pasturatge...
-able, -ible verb / adjective / that can be... avaluable, defensable, guarible, movible...
-ció verb / noun / related to verb's action aprovació, avaluació, abolició, punició...
-dat noun or adjective / noun / abstraction germandat, bondat, maldat...
-dera verb / noun / abundance in verb's action bullidera, cruixidera, llampegadera...
-dís, -dissa verb / adjective / propensity, aptitude encomanadís, fonedissa, llevadís...
-dissa verb / noun / multiplicity, abundance of... piuladissa, corredissa, xerradissa...
-dor, -dora verb / noun / that is, does or has as a job... teixidor, redactora, caçador, domadora...
verb / noun / object; place assecador, espolsador...; menjador, escorxador...
verb / adjective / that is or has tendency to... treballador, llegidor, esfereïdor, aterridor...
-dura, -dures verb / noun / result of verb's action feridura, trencadura...; llimadures, serradures...
-è, -ena determinative / determinative / ordinal and partitive numerals cinquè, dotzè, sisena, centena...
-eda noun / noun / place, collective of plants arbreda, fageda, pineda, roureda...
-edat adjective / noun / abstraction claredat, netedat, falsedat, sequedat, obvietat...
-egar noun / verb / verbs in general pedregar, estossegar, espetegar, llampegar...
-ejar noun / verb / verbs in general bracejar, estiuejar, feinejar, colpejar...
adjective / verb / tendency to... rossejar, blanquejar, fluixejar...
-ell, -ella noun / noun / diminutive (often lexicalized) cubell, pomell, taulell, pradell, portella...
-enc, -enca noun / adjective / people name eivissenc, parisenca, martinenc...
noun / adjective / related to the root illenc, tardorenca, nadalenc, sorrenca...
adjective / adjective / tendency to... blavenc, groguenca, tovenc, blanenca, dolcenc...
-ença adjective / noun / abstraction creença, creixença, mancança, naixença, entença...
-ència adjective / noun / abstraction eloqüència, innocència, negligència...
-end, -enda verb / noun or adjective / that must to be... dividend, reverenda...
-ent verb / adjective / adjective related to verb bullent, convincent, concluent, coincident...
-ent, -enta verb / noun or adjective / agent, that does verb's action aprenenta, dissolvent, presidenta, servent...
-eny, -enya noun / adjective / people name extremenya, malagueny, panamenya...
-er noun / noun / place where there is... formiguer, galliner, paller...
noun / noun / object cendrer, clauer, escaquer, saler...
-er, -era noun / noun / tree or plant codonyer, presseguer, noguera, carxofera, castanyer...
noun / adjective / people name brasilera, denier, felanitxera...
noun / noun / job bacallaner, carreter, ferrer, rellotgera...
noun or adverb / adjective or noun / related to the noun or the adverb fruiter, mentider, rialler, davanter, propera...
verb / adjective / that often does what the verb says cridanera, ploraner, triganera...
-era noun / noun / place capçalera, cinglera, foguera, ossera...
noun / noun / object calaixera, genollera, tetera, turmellera...
verb / noun / aptitude to...; desire to... badallera, gratera, xerrera...
-eria noun / noun / establishment, workshop, studio bijuteria, peixateria, carnisseria, foneria...
noun / noun / collective argenteria, cristalleria, imatgeria...
adjective / noun / abstraction beneiteria, bogeria, gasiveria, golafreria...
-ès, -esa noun / adjective / related to the noun marès, muntanyesa...
noun / adjective / people name aranès, empordanès, finesa, hongaresa...
-esa adjective / noun / abstraction embriaguesa, fermesa, llestesa, nuesa...
Last edited by Izambri on Fri Dec 17, 2010 12:03 pm, edited 1 time in total.
Un llapis mai dibuixa sense una mà.
-esc, -esca noun / adjective / related to the noun cancelleresc, caricaturesca, cavalleresca...
-et noun / noun / place or collective canyet, olivet, solquet, vinyet...
verb / noun / instrument bolquet, trabuquet, xiulet...
verb / noun / sounds that result from the verbal action refilet, xiulet, xisclet
adverb / adverb / intensive llunyet, aviadet, de matinet...
-et, -eta noun / noun / diminutive cadireta, ullet, peuet, tauleta, Lluïset...
noun / noun / object, substance (often lexicalized) careta, pitet, vagoneta, coloret, verdet...
adjective / adjective / diminutive boniquet, estreteta, finet, negreta...
-etat adjective / noun / abstraction brevetat, escassetat, seguretat, vaguetat...
-i, -ia (atonic) noun / adjective / cult adjectives còrnia, corpori, marmori, òssia...
-í noun / noun / object, place colomí, corbatí, flautí, tamborí, fortí...
-í, -ina noun / adjective / people name barcelonina, gironí, mataroní, garrotxina...
noun / adjective / related to the noun boví, gegantina, marí, porcí, ovina...
-ia noun / noun / place; related to person name pagadoria, secretaria...; canongia, pagesia...
adjective / noun / abstraction alegria, cortesia, gelosia, traïdoria...
-ià, -iana name / adjective / related or belonging to... maragallià, verdagueriana, wagnerià, solutrià, magdalenià...
-íac, -íaca noun / adjective / related to the noun afrodisíac, elegíaca...
-ic noun / noun / diminutive; part of an object canic, planic...; bossic...
-ic, -ica (atonic) noun / adjective / related to the noun analític, dramàtica, morfològic, sulfúric...
-ícia adjective / noun / abstraction avarícia, brutícia, justícia...
-ífic, -ífica noun / adjective / related to... científica, honorífic, prolífica...
-ificar noun / verb / verbs in general classificar, escenificar, justificar, purificar...
-ill, -illa noun / noun / object (lexicalized) cordill, forquilla, pastilla, sabatilla...
-im noun / noun / small and thin crostim, plugim, polsim...
verb / noun / related to the verb escorrim, regalim, socarrim...
-ina noun / noun / object (lexicalized) barretina, boirina, mantellina, paperina...
-int verb / adjective / related to the verb sobresortint, sortint...
-ió verb / noun / action and effect of the verb adhesió, dissolució, annexió, consecució...
adjective / noun / abstraction discreció, perfecció...
-ir adjective / verb / verbs in general alleugerir, aprofundir, emmorenir, espessir...
-ís noun / noun / object pedrís, pastís...
-ís, -issa adjective / adjective / tendency, aptitude to... blavissa, groguís, aixafadís, enamoradissa...
-isme noun / noun / name of doctrine socialisme, budisme, marxisme...
noun / noun / nouns in general reumatisme, organisme...
-íssim, -íssima adjective / adjective / superlative degree gravíssim, grandíssim, grosíssim, dolcíssim...
-ista noun / adjective or noun / follower of a doctrine comunista, materialista, socialista...
noun / noun / job dentista, pianista, novel·lista...
-ístic, -ística noun / adjective / related to the noun artística, operística, novel·lístic, turística...
-et noun / noun / place or collective canyet, olivet, solquet, vinyet...
verb / noun / instrument bolquet, trabuquet, xiulet...
verb / noun / sounds that result from the verbal action refilet, xiulet, xisclet
adverb / adverb / intensive llunyet, aviadet, de matinet...
-et, -eta noun / noun / diminutive cadireta, ullet, peuet, tauleta, Lluïset...
noun / noun / object, substance (often lexicalized) careta, pitet, vagoneta, coloret, verdet...
adjective / adjective / diminutive boniquet, estreteta, finet, negreta...
-etat adjective / noun / abstraction brevetat, escassetat, seguretat, vaguetat...
-i, -ia (atonic) noun / adjective / cult adjectives còrnia, corpori, marmori, òssia...
-í noun / noun / object, place colomí, corbatí, flautí, tamborí, fortí...
-í, -ina noun / adjective / people name barcelonina, gironí, mataroní, garrotxina...
noun / adjective / related to the noun boví, gegantina, marí, porcí, ovina...
-ia noun / noun / place; related to person name pagadoria, secretaria...; canongia, pagesia...
adjective / noun / abstraction alegria, cortesia, gelosia, traïdoria...
-ià, -iana name / adjective / related or belonging to... maragallià, verdagueriana, wagnerià, solutrià, magdalenià...
-íac, -íaca noun / adjective / related to the noun afrodisíac, elegíaca...
-ic noun / noun / diminutive; part of an object canic, planic...; bossic...
-ic, -ica (atonic) noun / adjective / related to the noun analític, dramàtica, morfològic, sulfúric...
-ícia adjective / noun / abstraction avarícia, brutícia, justícia...
-ífic, -ífica noun / adjective / related to... científica, honorífic, prolífica...
-ificar noun / verb / verbs in general classificar, escenificar, justificar, purificar...
-ill, -illa noun / noun / object (lexicalized) cordill, forquilla, pastilla, sabatilla...
-im noun / noun / small and thin crostim, plugim, polsim...
verb / noun / related to the verb escorrim, regalim, socarrim...
-ina noun / noun / object (lexicalized) barretina, boirina, mantellina, paperina...
-int verb / adjective / related to the verb sobresortint, sortint...
-ió verb / noun / action and effect of the verb adhesió, dissolució, annexió, consecució...
adjective / noun / abstraction discreció, perfecció...
-ir adjective / verb / verbs in general alleugerir, aprofundir, emmorenir, espessir...
-ís noun / noun / object pedrís, pastís...
-ís, -issa adjective / adjective / tendency, aptitude to... blavissa, groguís, aixafadís, enamoradissa...
-isme noun / noun / name of doctrine socialisme, budisme, marxisme...
noun / noun / nouns in general reumatisme, organisme...
-íssim, -íssima adjective / adjective / superlative degree gravíssim, grandíssim, grosíssim, dolcíssim...
-ista noun / adjective or noun / follower of a doctrine comunista, materialista, socialista...
noun / noun / job dentista, pianista, novel·lista...
-ístic, -ística noun / adjective / related to the noun artística, operística, novel·lístic, turística...
Last edited by Izambri on Fri Dec 17, 2010 12:11 pm, edited 1 time in total.
Un llapis mai dibuixa sense una mà.
Aquesta dissecci? de l'estructura de les paraules catalanes em sembla m?s que interessant...
Acabo de comprar-me aquests dos llibres:
"Diccionari del Catal? antic" (M. Costa & M. Tarr?s)
"Diccionari Catal?-Occit?" (C. Balaguer & P. Pojada)
(Haur?s vist aquest nou diccionari suposo si has passejat per alguna bona llibreria barcelonina...
Potser ja tamb? el tens oi?)
Comparar el Catal? i l'Occit? m'interessa sempre m?s. Per aix? aquest tipus de llista com la que est?s fent m'?s molt ?til.
Acabo de comprar-me aquests dos llibres:
"Diccionari del Catal? antic" (M. Costa & M. Tarr?s)
"Diccionari Catal?-Occit?" (C. Balaguer & P. Pojada)
(Haur?s vist aquest nou diccionari suposo si has passejat per alguna bona llibreria barcelonina...
Potser ja tamb? el tens oi?)Comparar el Catal? i l'Occit? m'interessa sempre m?s. Per aix? aquest tipus de llista com la que est?s fent m'?s molt ?til.
[b]Nek vatar s-voli nasnap migi dmuxa k ti[/b]
-> [url=http://www.conlanger.com/cbbfr/]Quand les francophones se mettent à parler de conlangues...[/url]
-> [url=http://www.conlanger.com/cbbfr/]Quand les francophones se mettent à parler de conlangues...[/url]
I espera't, que encara em falta posar l'?ltima part de la llista!Nikura wrote:Aquesta dissecci? de l'estructura de les paraules catalanes em sembla m?s que interessant...
T'has comprat el Diccionari Catal?-Occit?!!!! Ja el coneixia i me'l vull comprar, per? m'haur? d'esperar fins tenir diners. Ara vaig una mica escurat...Acabo de comprar-me aquests dos llibres:
"Diccionari del Catal? antic" (M. Costa & M. Tarr?s)
"Diccionari Catal?-Occit?" (C. Balaguer & P. Pojada)
(Haur?s vist aquest nou diccionari suposo si has passejat per alguna bona llibreria barcelonina...
Pel que fa al de catal? antic, no el conec, per? sembla for?a interessant. I tant que s?! Un diccionari que em vull comprar, a m?s a m?s del Cat-Occ, ?s un que vaig veure fa temps a la Llibreria Catalonia que agrupa paraules per ordre alfab?tic (evidentment, si no no seria un diccionari) per? considerant les ?ltimes s?l?labes de les paraules. ?s a dir, sota l'entrada DES et trobes totes les paraules acabades en -des, sota l'entrada R?A et trobes totes les acabades en -r?a... i aix?, tot el diccionari. M'interessa perqu? aix? ho tindr? m?s f?cil per fer poesia i can?ons per als meus llibres!!!
Feli? de ser ?til!!!Comparar el Catal? i l'Occit? m'interessa sempre m?s. Per aix? aquest tipus de llista com la que est?s fent m'?s molt ?til.
Un llapis mai dibuixa sense una mà.
Doncs si !!!Izopiru wrote:T'has comprat el Diccionari Catal?-Occit?!!!! Ja el coneixia i me'l vull comprar, per? m'haur? d'esperar fins tenir diners. Ara vaig una mica escurat...
Jo tampoc no vaig molt b? de peles per? igual em vaig sacrificar... ?s que no s? si t'imagines que no existeix cap diccionari aix? que sigui Occit?-Franc?s !!! N'hi ha un que es diu "Lo Tresor d?u Felibrige" per Frederic Mistral per? el que passa ?s que el Mistral utilitzava paraules del dialecte proven?al nom?s.
Per? aquest ?s una passada !!!! Et presenta varies varietats per moltes entrades (encara que no hi hagu?s el meu dialecte...). Est? fet amb la col?laboraci? d'equips de la Vall d'Aran (surten moltes paraules d'Aran?s) i tamb? de l'Institut d'Estudis Occitan de Tolosa. I la veritat ?s que ?s molt complet. A vegades que el meu diccionari Franc?s-Catal? no t? alguna entrada que busco, la miro al diccionari Occit? i si que hi ?s
A veure tu que treballes bastant amb l'Occit?, estalvia't els 26.60? que ?s el que val i veur?s que et ser? un company molt ?til !
Mira quina vena d'occitanista militant que m'est? surtint ara...
Pel diccionari aquest al rev?s, si que ha d'?sser interessant. Jo pel que ?s de fer rimes i tot, tinc un diccionari de les rimes del Franc?s. M'?s molt ?til ja que escric moltes poesies en franc?s.
[b]Nek vatar s-voli nasnap migi dmuxa k ti[/b]
-> [url=http://www.conlanger.com/cbbfr/]Quand les francophones se mettent à parler de conlangues...[/url]
-> [url=http://www.conlanger.com/cbbfr/]Quand les francophones se mettent à parler de conlangues...[/url]
-itar adjective / verb / to do, to become... debilitar, facilitar, felicitar...
-itat adjective / noun / abstraction espontaneïtat, humilitat, nul·litat, suavitat...
-itud adjective / noun / abstraction certitud, exactitud, rectitud, solitud...
-itzar noun or adjective / verb / verbs in general caracteritzar, eternitzar, polemitzar...
-iu, -iua noun or adjective / adjective / related to the noun aspriua, geliu...
-iu, -iva verb / adjective / related to the verb afirmativa, demostratiu, reiteratiu, imitativa...
-ívol, -ívola noun / adjective / typical of... jovenívola, mestrívol, pagesívola...
verb / adjective / that is or can be agradívol, mengívola, atractívol...
-ment verb / noun / action, effect, result fo the verb naixement, parlament, pensament, cobriment...
-ó verb / noun / related to the verb llauró...
-ó, -ona noun / noun / diminutive animaló, carreró, senderó...
noun / noun / objecte (lexicalized) finestró, pinyó, porticó, carbassó, baldó...
adjective / adjective / diminutive, affective grassona, petitó, quietona...
-oi, -oia noun or adjective / adjective / diminutive, affective caminoi...; tristoi, petitoi, alegroi...
-oide noun / adjective or noun / related to the noun romboide, trapezoide, esferoide...
-ol, -ola noun / adjective or noun / people name espanyola, andritxol...
noun / noun / diminutive banderola, bestiola, esglesiola, senderola...
noun / noun / object, person (both lexicalized) fullola, llençol...; fillola...
-ol (atonic) noun / noun / related to the noun nuclèol...
-ons verb / adverb / way to do something, way to go (locutions) a reculons, a rodolons, de genollons...
-or adjective / noun / abstraction claror, frescor, amargor...
adjective / noun / quality of a colour blavor, verdor, negror, blancor...
verb / noun / abstraction abundor, escalfor, inflor, picor...
-or, -ora verb / noun or adjective / agent that does verb's action actor, directora, emissor, extintor...
-òria verb / noun / related to the verb cridòria...
-ós, -osa noun, adjective or verb / adjective / abundance, tendency espaiós, polsosa...; blavós, esgarrifosa, tremolós...
-osa noun / noun / collective, place of plants avetosa, garrigosa, joncosa...
-ot, -ota noun / noun / despective taulota, llibrot, peuot, sabatot...
noun / noun / object (lexicalized) pebrot, unglot, carnot...
adjective / adjective / despective grandota, grossot, lletjot...
-tat adjective / noun / abstraction crueltat, igualtat, lleialtat...
-(t)ori verb / noun / where an action takes place observatori, auditori, conservatori...
verb / noun or adjective / related to the verb, effect depilatori, giratori, robatori...
-ud adjective / noun / abstraction decrepitud, licitud, mansuetud, quietud...
-ul (atonic) noun / noun / related to the noun glòbul, grànul...
-ura adjective / noun / abstraction altura, amargura, bravura, dretura, vellura...
-úria adjective / noun / abstraction blancúria, foscúria, vellúria...
noun / noun / related to the noun boscúria, planúria...
-ut, -uda noun / adjective / abundance geniüda, nerviüt, peluda, traçuda, ventrut...
-itat adjective / noun / abstraction espontaneïtat, humilitat, nul·litat, suavitat...
-itud adjective / noun / abstraction certitud, exactitud, rectitud, solitud...
-itzar noun or adjective / verb / verbs in general caracteritzar, eternitzar, polemitzar...
-iu, -iua noun or adjective / adjective / related to the noun aspriua, geliu...
-iu, -iva verb / adjective / related to the verb afirmativa, demostratiu, reiteratiu, imitativa...
-ívol, -ívola noun / adjective / typical of... jovenívola, mestrívol, pagesívola...
verb / adjective / that is or can be agradívol, mengívola, atractívol...
-ment verb / noun / action, effect, result fo the verb naixement, parlament, pensament, cobriment...
-ó verb / noun / related to the verb llauró...
-ó, -ona noun / noun / diminutive animaló, carreró, senderó...
noun / noun / objecte (lexicalized) finestró, pinyó, porticó, carbassó, baldó...
adjective / adjective / diminutive, affective grassona, petitó, quietona...
-oi, -oia noun or adjective / adjective / diminutive, affective caminoi...; tristoi, petitoi, alegroi...
-oide noun / adjective or noun / related to the noun romboide, trapezoide, esferoide...
-ol, -ola noun / adjective or noun / people name espanyola, andritxol...
noun / noun / diminutive banderola, bestiola, esglesiola, senderola...
noun / noun / object, person (both lexicalized) fullola, llençol...; fillola...
-ol (atonic) noun / noun / related to the noun nuclèol...
-ons verb / adverb / way to do something, way to go (locutions) a reculons, a rodolons, de genollons...
-or adjective / noun / abstraction claror, frescor, amargor...
adjective / noun / quality of a colour blavor, verdor, negror, blancor...
verb / noun / abstraction abundor, escalfor, inflor, picor...
-or, -ora verb / noun or adjective / agent that does verb's action actor, directora, emissor, extintor...
-òria verb / noun / related to the verb cridòria...
-ós, -osa noun, adjective or verb / adjective / abundance, tendency espaiós, polsosa...; blavós, esgarrifosa, tremolós...
-osa noun / noun / collective, place of plants avetosa, garrigosa, joncosa...
-ot, -ota noun / noun / despective taulota, llibrot, peuot, sabatot...
noun / noun / object (lexicalized) pebrot, unglot, carnot...
adjective / adjective / despective grandota, grossot, lletjot...
-tat adjective / noun / abstraction crueltat, igualtat, lleialtat...
-(t)ori verb / noun / where an action takes place observatori, auditori, conservatori...
verb / noun or adjective / related to the verb, effect depilatori, giratori, robatori...
-ud adjective / noun / abstraction decrepitud, licitud, mansuetud, quietud...
-ul (atonic) noun / noun / related to the noun glòbul, grànul...
-ura adjective / noun / abstraction altura, amargura, bravura, dretura, vellura...
-úria adjective / noun / abstraction blancúria, foscúria, vellúria...
noun / noun / related to the noun boscúria, planúria...
-ut, -uda noun / adjective / abundance geniüda, nerviüt, peluda, traçuda, ventrut...
Last edited by Izambri on Fri Dec 17, 2010 12:18 pm, edited 1 time in total.
Un llapis mai dibuixa sense una mà.
I'm looking for the ZBBer who gave an excellent description of Catalan. I don't remeber exactly how it was but it just compared it to other Romance languages saying Catalan was always better. I just want to vote for him for the best quote of the year but I just can't find the thread where it's been posted... Maybe he'll recognize himself 
In that case, please send me a pm.
Estic buscant al ZBBer que va donar una excel?lenta descripci? del catal?. No me'n recordo exactament com era per? es veu que el comparava amb les altres lleng?es rom?niques dient que el catal? era sempre millor. Nom?s volia votar per ell com a millor citaci? de l'any per? no trobo el fil on va ser escrit... Potser es reconegui ell-mateix En aquell cas, que m'envi?s un mp si us plau.
In that case, please send me a pm.Estic buscant al ZBBer que va donar una excel?lenta descripci? del catal?. No me'n recordo exactament com era per? es veu que el comparava amb les altres lleng?es rom?niques dient que el catal? era sempre millor. Nom?s volia votar per ell com a millor citaci? de l'any per? no trobo el fil on va ser escrit... Potser es reconegui ell-mateix
En aquell cas, que m'envi?s un mp si us plau.[b]Nek vatar s-voli nasnap migi dmuxa k ti[/b]
-> [url=http://www.conlanger.com/cbbfr/]Quand les francophones se mettent à parler de conlangues...[/url]
-> [url=http://www.conlanger.com/cbbfr/]Quand les francophones se mettent à parler de conlangues...[/url]
APÈNDIX 2 "APPENDIX 2"
MANLLEUS MÉS COMUNS "MOST COMMON LOANWORDS"
Other languages to Catalan
German: blindar, brindis, níquel, vals, vermut...
English: bar, bistec, boicot, clip, futbol, líder, tramvia, vàter...
Breton: menhir
Romani [from Catalan gypsies]: caló, cangueli, catipèn, pirar, taro, xaval....
Castillian: amo, bonic, buscar, coix, estrella, hisenda, pis, preguntar, tarda, vacuna...
Finnish: sauna
French: flam, gratinar, jaqueta, joiell, plataforma, tren, xemeneia...
Gaelic: clan, eslògan
Galician: sarau
Welsh: franel·la
Greek [apart from neologisms]: ceràmica, festuc, galera, guitarra, palangre, xarxa...
Hungarian: cotxe
Icelandic: guèiser
Italian: artesà, carícia, sobrassada, xarel·lo...
Dutch: babord, dic, estribord, iot, maniquí, vagó
Norwegian: eslàlom, esquí, fiord
Occitan: faràndula, mascota, petanca... And, especially, to the Rousillonese dialect: alavès, belleu, feda, grasilles, lluset, peirer...
Russian: estepa...
Sami: morsa, tundra
Sardinian [especially, to Algherian dialect]: babai, cavidanni, ebba, sua, tiribriqui...
Serbocroatian: corbata, vampir
Swedish: edredó, tungstè...
Turk: caviar, iogurt, tulipa...
Czech: obús, robot
Catalan to other languages
Castillian: butifarra, buque, clavel, cohete, disfrazar, faena, mercader, palmera, papel, payés, pólvora, zozobrar...
Central-meridional Italian: abbucari, bodagghiari, cairedda, imbolicari, ngargiola, sgarrari...
Murcian [Spanish dialect]: adivinalla, bufeta, chitar, esclafar...
Sardinian: Sardinian is the language with most Catalan loanwords, about 4.000: blau, bugnu, faina, gravellu, istimare, istraviare, leggiu, matessi, sindria, tancare, tastare...
MANLLEUS MÉS COMUNS "MOST COMMON LOANWORDS"
Other languages to Catalan
German: blindar, brindis, níquel, vals, vermut...
English: bar, bistec, boicot, clip, futbol, líder, tramvia, vàter...
Breton: menhir
Romani [from Catalan gypsies]: caló, cangueli, catipèn, pirar, taro, xaval....
Castillian: amo, bonic, buscar, coix, estrella, hisenda, pis, preguntar, tarda, vacuna...
Finnish: sauna
French: flam, gratinar, jaqueta, joiell, plataforma, tren, xemeneia...
Gaelic: clan, eslògan
Galician: sarau
Welsh: franel·la
Greek [apart from neologisms]: ceràmica, festuc, galera, guitarra, palangre, xarxa...
Hungarian: cotxe
Icelandic: guèiser
Italian: artesà, carícia, sobrassada, xarel·lo...
Dutch: babord, dic, estribord, iot, maniquí, vagó
Norwegian: eslàlom, esquí, fiord
Occitan: faràndula, mascota, petanca... And, especially, to the Rousillonese dialect: alavès, belleu, feda, grasilles, lluset, peirer...
Russian: estepa...
Sami: morsa, tundra
Sardinian [especially, to Algherian dialect]: babai, cavidanni, ebba, sua, tiribriqui...
Serbocroatian: corbata, vampir
Swedish: edredó, tungstè...
Turk: caviar, iogurt, tulipa...
Czech: obús, robot
Catalan to other languages
Castillian: butifarra, buque, clavel, cohete, disfrazar, faena, mercader, palmera, papel, payés, pólvora, zozobrar...
Central-meridional Italian: abbucari, bodagghiari, cairedda, imbolicari, ngargiola, sgarrari...
Murcian [Spanish dialect]: adivinalla, bufeta, chitar, esclafar...
Sardinian: Sardinian is the language with most Catalan loanwords, about 4.000: blau, bugnu, faina, gravellu, istimare, istraviare, leggiu, matessi, sindria, tancare, tastare...
Last edited by Izambri on Sat Jul 22, 2006 1:00 pm, edited 1 time in total.
Un llapis mai dibuixa sense una mà.
FONOLOGIA VII
SIGNES COMPLEMENTARIS "COMPLEMENTARY SYMBOLS"
As well as the mentioned ones (in FONOLOGIA I and FONOLOGIA II), which represent systematic sounds of Catalan, some other symbols can be used in order to represent more or less occasional pronunciation variants, or also geographical and social forms.
That way...
1) The unvoiced and voiced palatal oclusive sounds typical of Mallorquin, in words like casa and gana, can be represented by the symbols [c] (voiceless palatal plosive) and [ɟ] (voiced palatal plosive), respectively.
2) The approximant realization adopted by [ɾ] (alveolar tap) in words like cara, in a relaxed pronounciation, can be represented by the symbol [ɹ] (alveolar approximant).
3) The symbol [x] (voiceless velar fricative) can represent the unvoiced velar fricative sound used in certain castilianisms.
4) The symbol [h] (voiceless glottal fricative) can represent the unvoiced approximant consonant, usually glottal, that be find in expressions like ehem or ha! ha!, and also colloquial words adopted from foreign langs (especially Spanish and English), like piho, hàndicap, Hong Kong...
5) The symbol [æ] can represent the especially open variant that adopts the vowel [ɛ] in Valencian and Mallorquin.
6) The symbol [ɐ] can be used to represent the especially open variant that shows the vowel [ə] in certain speeches of the Barcelona area.
7) The symbol [ɑ] can represent the back variant that shows the vowel [a], at the end of a word, in certain regions.
8) The symbol [œ] can represent the labialised middle-front vowel typical of the Capcinese speeches.
Note: Extracted and translated (with minor changes) from Aplicació al català dels principis de transcripció de l'Associació Fonètica Internacional, by the Institut d'Estudis Catalans (Secció Filològica). Barcelona, 1999. Rafel i Fontanals, Joaquim (editor). ISBN: 84-7283-446-8
SIGNES COMPLEMENTARIS "COMPLEMENTARY SYMBOLS"
As well as the mentioned ones (in FONOLOGIA I and FONOLOGIA II), which represent systematic sounds of Catalan, some other symbols can be used in order to represent more or less occasional pronunciation variants, or also geographical and social forms.
That way...
1) The unvoiced and voiced palatal oclusive sounds typical of Mallorquin, in words like casa and gana, can be represented by the symbols [c] (voiceless palatal plosive) and [ɟ] (voiced palatal plosive), respectively.
2) The approximant realization adopted by [ɾ] (alveolar tap) in words like cara, in a relaxed pronounciation, can be represented by the symbol [ɹ] (alveolar approximant).
3) The symbol [x] (voiceless velar fricative) can represent the unvoiced velar fricative sound used in certain castilianisms.
4) The symbol [h] (voiceless glottal fricative) can represent the unvoiced approximant consonant, usually glottal, that be find in expressions like ehem or ha! ha!, and also colloquial words adopted from foreign langs (especially Spanish and English), like piho, hàndicap, Hong Kong...
5) The symbol [æ] can represent the especially open variant that adopts the vowel [ɛ] in Valencian and Mallorquin.
6) The symbol [ɐ] can be used to represent the especially open variant that shows the vowel [ə] in certain speeches of the Barcelona area.
7) The symbol [ɑ] can represent the back variant that shows the vowel [a], at the end of a word, in certain regions.
8) The symbol [œ] can represent the labialised middle-front vowel typical of the Capcinese speeches.
Note: Extracted and translated (with minor changes) from Aplicació al català dels principis de transcripció de l'Associació Fonètica Internacional, by the Institut d'Estudis Catalans (Secció Filològica). Barcelona, 1999. Rafel i Fontanals, Joaquim (editor). ISBN: 84-7283-446-8
Last edited by Izambri on Thu Dec 04, 2008 9:37 am, edited 1 time in total.
Un llapis mai dibuixa sense una mà.
Probablement très proches, tout comme les anciennes langues de la famille d'Oïl. Il devait y avoir un diasystème d'ancien Oc — ce qui n'empêche pas l'existence d'une koinè (comme en ancien français ?).Legion wrote:Is such a thing even possible ? Weren't Catalan and Occitan the same language during middle-age ?greg wrote:Moi je serais plutôt intéressé par une approche comparative (ou contrastive) entee le català antic et l'occitan ancian.
Re: GRAMÀTICA CATALANA. An introduction to Catalan
Sobre l'evolució de les consonants llatines l– i –ll–, n– i –nn– en català antic
About the evolution of Latin consonants l– and –ll–, n– and –nn– in Old Catalan. It deals with the evolution of these consonants, the most interesting part being about how Catalan ‹ll› /ʎ/ originated from a non palatal, stronger, pronounciation of l– and –ll– in Late Latin/Early Catalan. It also touches on the existence of two palatals in Old Catalan (/ʎ/ and /jl/), as well on the (irregular) palatalization of –nn– but the conservation of n–. The text is only in Catalan. To download the PDF click on «DESCARREGAR AQUEST FITXER».
About the evolution of Latin consonants l– and –ll–, n– and –nn– in Old Catalan. It deals with the evolution of these consonants, the most interesting part being about how Catalan ‹ll› /ʎ/ originated from a non palatal, stronger, pronounciation of l– and –ll– in Late Latin/Early Catalan. It also touches on the existence of two palatals in Old Catalan (/ʎ/ and /jl/), as well on the (irregular) palatalization of –nn– but the conservation of n–. The text is only in Catalan. To download the PDF click on «DESCARREGAR AQUEST FITXER».
Un llapis mai dibuixa sense una mà.
-
Ser
- Smeric
- Posts: 1542
- Joined: Sat Jul 19, 2008 1:55 am
- Location: Vancouver, British Columbia / Colombie Britannique, Canada
Re: GRAMÀTICA CATALANA. An introduction to Catalan
lol, posting in a thread 5 years after the last post.
That's the least obvious download link I've ever seen, I must say.Izambri wrote:To download the PDF click on «DESCARREGAR AQUEST FITXER».