Anem per parts...ol bofosh wrote:Moltes gràcies i merci.
S'ha de tenir cura amb l'impacte cultural i polític d'un accent: la meva xicota m'ha dit que parlo un català amb un accent molt tancat. A ella li sona com algú vell, nacionalista i de poble de Girona. Crec que he de suavitzar la [ɫ], perquè la dic molt forta.
El que vaig dir era [no ˈpar.ɫu rɛs]. Sí, la primera erra em surt com [r] en aquesta posició. Ho he dit als nostres amics catalans que tenen un accent molt més obert i modern del que jo estava intentant.
I una nit vaig somiar amb el català [en català?]. Crec que estava escrivint una carta.
En català merci té l'accent a la primera síŀlaba. S'usa com a alternativa a gràcies i locucions similars, així que si es diu merci no cal dir gràcies, ja que és repetitiu. De totes maneres no és una paraula acceptada (t'ho dic perquè ho sàpigues) i generalment és considerada una expressió força cursi. En moltes contrades no s'usa mai.
Hi ha que és la típica traducció literal del castellà hay que, un error molt típic dels catalans castellanoparlants monolingües. En català és millor usar el verb haver en 3a persona del singular precedit del pronom reflexiu: s'ha de: s'ha de tenir cura amb....
D'altra banda els accents, com a mínim en català, no tenen cap impacte cultural o polític, si de cas social, i t'ho dic amb reserves perquè, com l'aspecte d'una persona, el seu accent pot enganyar-nos i fer-nos creure el que no és. És una qüestió subjectiva, no cal dir-ho.
Sobre el teu accent quan parles en català no hi ha res a dir mentre no en tinguem una mostra sonora, així que poca cosa més puc afegir. De totes maneres et diré que si l'ela la pronuncies [ɫ], és a dir, com una dark l anglesa (ela fosca en català), ja ho fas bé i no cal que te'n preocupis més.
També dependrà del dialecte que prefereixis usar quan parlis en català amb total fluïdesa, ja que l'ela fosca no apareix sempre en les mateixes ocasions en tots els dialectes.
[no ˈpar.ɫu rɛs] és una pronunciació prou bona, amb l'excepció de la [r] que ja has mencionat, així que no veig que sigui tan dolenta. Com que fas la neutralització de la <o> en posició àtona pronunciant-la aleshores parles o intentes parlar en català oriental.
Per a pronunciar la erra suau [ɾ] el millor és intentar acariciar els alveols amb la punta de la llengua fent un copet ràpid i ascendent i retràctil alhora. La punta de la llengua els acaricia ràpidament, com si tingués por de quedar-s'hi enganxada.
!!!
). Val.
Potser em posi una estona a prendre el sol.