La Taverna Catalana

[Thry]

pero has de venir a Sabadell... Sabadell...

vas veure-ho?

[Izambri]

pero has de venir a Sabadell... Sabadell...

vas veure-ho?

Sé de què em parles, però no he vist el vídeo, no. Ni ganes en tinc XD

[Thry]

Fas bé xD

[Thry]

oye que em vas dir dels verbes en -iar? Estan en varació lliure tu estúdies / tu estudies; tu denúncies / tu denuncies? O una d'elles és incorrecta?

[əs.ˈtu.djəs] [əs.tu.ˈdi.əs]
[də.ˈnun.sjəs] [də.nun.ˈsi.əs]

[Izambri]

oye que em vas dir dels verbes en -iar? Estan en varació lliure tu estúdies / tu estudies; tu denúncies / tu denuncies? O una d'elles és incorrecta?

[əs.ˈtu.djəs] [əs.tu.ˈdi.əs]
[də.ˈnun.sjəs] [də.nun.ˈsi.əs]

Que jo sàpiga no et vaig dir res; és el primer cop que m'ho preguntes.

En qualsevol cas, sempre l'accent recau sobre la <i>: es.tu.DI.es, can.VI.es, de.nun.CI.es...

[Thry]

Ok bé, intentaré recordar-ho; és com en portuguès doncs. M'agrada més que en castellà perque així pots distingir entre paraulas com "denuncies" (verbe) i "denúncies" (substantiu).

[Thry]

Eps, com es llegeix l'adjectiu possessiu àton "mon" davant dels noms? Estaria així bé:

mon pare [mun ˈpa.ɾɐ]
mon fill [mun fiʎ]

i:

mos fills [mus fiʎs]

ma filla [mɐ ˈfi.ʎɐ] (= que "me" àton com en "donar-me")

?

NB: es suposa que jo intento imitar un tipus dɐ barceloní.

[Izambri]

Tots els pronoms àtons es pronuncien com diu el nom, àtons. Per tant, depenent del dialecte hi haurà neutralització de vocals o no. Com que el barceloní és del bloc oriental se'n neutralitzen les vocals àtones: em, es, et, el..., vocal neutra; ho, mon, mos..., ; etc.

[Thry]

Deduïsc que sí doncs

[Bristel]

Estic creant un conlang basat en proto-indo-europea. Serà una branca de la família separada però similar al proto-itàlic i proto-celta.

[Thry]

el proto-indoeuropeu*

Ah, pos jo sempre he cregut que les conlangs del proto-indoeuropeu requereixen molt treball. Bona sort.

[Bristel]

el proto-indoeuropeu*

Ah, pos jo sempre he cregut que les conlangs del proto-indoeuropeu requereixen molt treball. Bona sort.

No cal dir, pero estic valent. ; )

No m'agrada la quantitat de transcripcions utilitzades en les arrels proto-indoeuropeus. : (

[Thry]

Izambri, he llegit que el verb "dar" existeix en català en certes expressions fossilitzades (i que en general va ser substituït per donar, clar). Me'n pots fer algun exemple?

[Izambri]

Izambri, he llegit que el verb "dar" existeix en català en certes expressions fossilitzades (i que en general va ser substituït per donar, clar). Me'n pots fer algun exemple?

Ara em vénen al cap estar dat i beneït i venir mal dades, en ambdós casos formes de participi.

Les formes són dar (inf.), dant (ger.) i dat, dada, dats, dades (part.).

[Thry]

i què volen dir?

[Izambri]

i què volen dir?

Respectivament "estar dado y bendecido" [1] i "venir (o llegar) mal dadas" [2].

[1] Quan una cosa es dóna per feta. Quan és acabada (o pràcticament acabada) i ja no hi ha possibilitat de canvi o de retorn. Estan guanyant per 4 gols de diferència i tan sols queden cinc minuts... El partit està dat i beneït
[2] Quan una cosa (generalment un assumpte) va malament. Se sol usar sense fer referència a la cosa, simplement com una expressió genèrica en la forma (quan) (les coses) vénen/van mal dades. Si les coses vénen mal dades no hi haurà altre remei que abandonar el projecte

[Thry]

Ah molt interessants! Mai les havia escoltades. O oïdes xD, un altre verb raro que vaig llegir que existeix (però crec que oïr és antic o dialectal).

[Izambri]

Ah molt interessants! Mai les havia escoltades. O oïdes xD, un altre verb raro que vaig llegir que existeix (però crec que oïr és antic o dialectal).

Ara mateix estic llegint-me la traducció al català que Carles Riba va fer de l'Odissea (una peça mestra de la literatura catalana, per cert) i hi surt força oir, sobretot en la forma ou-me "óyeme".

La poesia i la literatura en vers és genial per a trobar-te mots estranys i poc comuns.

[Thry]

Doncs sí, li dona un aire molt maco xD.

[Thry]

Ah, profe, que estava pensant als raigs X i no sabia com es diu el nom de la lletra <X x> en català i vaig buscar-ho... i m'encontro amb dos noms amb "diferent ús": ics i xeix. Quan s'usa cadascú? Da el mateix, s'oeixen ambdós al carrer?

[Izambri]

Ah, profe, que estava pensant als raigs X i no sabia com es diu el nom de la lletra <X x> en català i vaig buscar-ho... i m'encontro amb dos noms amb "diferent ús": ics i xeix. Quan s'usa cadascú? Da el mateix, s'oeixen ambdós al carrer?

Ics és quan <x> [ks]/[gz] i xeix quan és [ɕ]/[tɕ]. Quan se'n parla de forma genèrica se sol usar ics.

[Thry]

Com es diu "a tot arreu" en la llengua de Cervantes? Què vol dir?

[Izambri]

Com es diu "a tot arreu" en la llengua de Cervantes? Què vol dir?

A tot arreu vol dir "todos los lugares/partes".

Vénen de tot arreu "Vienen de todos los lugares / de muchos sitios"
Ho ha escampat pertot arreu "Lo ha esparcido pot todas partes"

[Thry]

Ah ja veig, i doncs el contrari seria com "enlloc", no?

[Izambri]

Ah ja veig, i doncs el contrari seria com "enlloc", no?

Exacte.

No l'hem vist enlloc "No lo hemos visto (en ningún lugar / parte)"