zompist bboard

Gràcies Sr. Bean.

Thry wrote:Gràcies Sr. Bean.

En tot cas, Lord Edmund Blackadder, conegut com «l'Escurçó Negre».

Quina paraula puc haver sentit a la TV que van traduir a l'espanyol com "tiquisimiquis" i que acabava en "-punyetes" o "-conyetes"? Potser era una expressió, vàries paraules... el contexte era alguna cosa com, "ai va, fulanito, no em siguis tan "pera? para? ...nyetes"

Thry wrote:Quina paraula puc haver sentit a la TV que van traduir a l'espanyol com "tiquisimiquis" i que acabava en "-punyetes" o "-conyetes"? Potser era una expressió, vàries paraules... el contexte era alguna cosa com, "ai va, fulanito, no em siguis tan "pera? para? ...nyetes"

Vols dir perepunyetes.

en coneixes l'etimologia?

el meu instint em diu que aquest ús d' "en" no està molt ben fet xD

Thry wrote:en coneixes l'etimologia?

Segons diccionari.cat ve de Pere Punyetes, que, diria, és un nom fictici, però vés a saber.

el meu instint em diu que aquest ús d' "en" no està molt ben fet xD

Quin ús d'en, el de en coneixes l'etimologia? És correcte.

Vaig afegir a Facebook meva amfitriona del meu viatge a Barcelona. Espero poder estar en contacte amb ella, i continuo practicant català.
I added my hostess from my trip to Barcelona on Facebook. I hope that I can stay in contact with her and continue to practice Catalan.

I no és més que "practicar el catalá"?

Malpensat... XD

Izambri wrote:Malpensat... XD

pensa malament i encertaràs

piensa peor y la clavarás xD

Malpensat? No sé, em sembla logical.

Hi ha altres oportunitats per practicar el catalá sense afegir una amfitriona a Facebook.

*lògic

home... n'hi haurà però el català tampoc creix als arbres xD. [o sí? Izo, on puc agafar una catalanera?]

Les catalaneres són catalanes prenyades de catalans que xalaran català un cop aprenguin a parlar.

Notes:
1. La frase conté una majoria absoluta d'as.
2. He estat sigquotitzat per n'ol bofosh.

ol bofosh wrote:Malpensat? No sé, em sembla logical.

Hi ha altres oportunitats per practicar el catalá sense afegir una amfitriona a Facebook.

Hòstia.

Potser m'agrada l'Imma millor que tu.

Per altra banda, si Thry o Izambri poden ajudar-me a aprendre i parlar català a través de Skype, jo estaria més que disposat a absorbir el seu vast coneixement.

—Aquest museu és una mica tètric...
—Lúgubre?
—Aqueix és a França!

Izambri, perquè el cognat de espanyol hacer, portugués fazer, etc., é fer i no facer o alguna cosa similar? Què va succeir al c?

Hei, hei, l'espanyol tenia també far i fer en temps medievals.

FearfulJesuit wrote:Izambri, perquè el cognat de espanyol hacer, portugués fazer, etc., é fer i no facer o alguna cosa similar? Què va succeir al c?

Perquè el llatí vulgar del que deriva el català segurament pronunciava facere ['faeɾe], del que en derivà, en català antic, faire i, d'aquí, fer.
Però el català antic també tenia faer i faser, ambdues d'una pronunciació prèvia [fa'eɾe].

Quelcom similar passà amb el llatí placēre, que ha donat plaer en català.

Ahh...així, el c va desaparèixer entre vocals? O abans les vocals del front?

FearfulJesuit wrote:Ahh...així, el c va desaparèixer entre vocals? O abans les vocals del front?

Va desaparèixer la <c> intervocàlica:

1. fa'cere > fa'ere > fa'er > fer
2. 'facere > 'faere > 'faire

*A faser crec que la <s> és epentètica.

I amb plaure, igual:

1. pla'cere > pla'ere > pla'er "pleasure"
2. 'placere > 'plaere > 'plaure "to please"

Ah, jo veig ara- és en la biblioteca de correspondència.

k → Ø / V_{i,e}

FearfulJesuit wrote:Ah, jo veig ara- és en la biblioteca de correspondència.

k → Ø / V_{i,e}

Potser vaig a utilitzar aquest canvi de so en el meu conlang aquità (aquitanic?).

I think in plaure it goes *plàzer@ > *plazre > plaure; just like placit > *plaze > *plaz > plau; or all 2nd person plurals -atis > *-atz > -au > -eu. (i.e. ameu from amatis). The vocalization is well-known word-finally; though actually I think the 'u' in plau|re and similar infinitives it might just be an analogy with the 3rd person singular plau (or else you'd get **pler?? idk): cf. diu 'he says', from dicit, having infinitive dire that in some dialects vacillates with *diure, analogical in nature.

But -z- in general does disappear, yes, another example is raó from rationem [cf. French "raison", Portuguese "razão"].

La [z] o bé és epentètica, per a facilitar la pronunciació, o bé és herència d'un estatge més antic (occitànic) o, ja començat a diferenciar-se català i occità, influència occitana de retorn.

Desenvolupaments similars els veiem, per exemple, a fa'cere > fa'er > fa'zer > fer, i a rati'one > *ra'tson > razon i razó (1237) > raon (1265) > raó; raison i raysó són occitanismes.

Tot i que encara queden unes hores per a l'1 de novembre us ho dic ja: Bona Castanyada i feliç Dia dels Morts!

I per si us interessa el tema, més informació aquí.